No sabem el número exacte però es calcula que aproximadament uns 12.000 satèl·lits envolten el nostre planeta actualment, d'aquests només el 7% estan operatius, la resta són simplement història i residus.
Orbiten entre 200 i 35.786 Quilometres sobre el nivell del mar, i són els ulls dels militars, els científics i els meteoròlegs, però també són els nostres telèfons mòbils, navegadors GPS, Televisors i altres usos d'empreses comercials.
Com que no en teníem prou d'embrutar el planeta, hem hagut d'acaparar-ne també la seva orbita. Potser no som prou conscients de la despesa energètica que comporta situar un satèl·lit en orbita, perquè n'hem abandonat més de 10.000, i segurament hauríem de començar a buscar una manera de reciclar i recollir totes aquestes deixalles.
El que hem crida l'atenció és el fet que a les fotografies rebudes des de l'espai no es veu mai un satèl·lit pel mig, això deu ser que sempre fan les fotografies des d'una orbita baixa o que la Nasa també fa servir Photoshop o Gimp.
No sabem quin programa informàtic han fet servir a l'ESA (European Space Agency) per a crear aquestes imatges, però gràcies a elles ens podem fem una idea de com està de saturada l'orbita de la Terra.
Per acabar-ho d'adobar L'any 2009 és va anunciar el Google Lunar X Prize una competició amb un premi de 30 milions de dòlars per el primer equip que aconsegueixi allunar un vehicle robòtic capaç de recórrer un mínim de 500 metres per la superfície lunar i enviar-ne fotografies i imatges a la Terra abans del 31 de desembre del 2012.
Gràcies a aquestes iniciatives podrem deixar més trastos a l'espai, ja que com a mínim 16 països s'han apuntat al desafiament i fins i tot les empreses catalanes Galactic Suite Design (GSD) i New Output s'han aliat per formar un equip i provar-ho.
Au som-hi, que no ha estat res i a l'espai no és veu tot això.
