Avui he rebut la primera publicitat de l'any a la meva bústia, la veritat és que m'ha defraudat una mica, ja que esperava una publicitat creativa o un pamflet amb un disseny gràfic sorprenent, però la realitat sempre és... més real.
Aprofito una de les sortides del dia per mirar de reüll la bústia, amb tants festius és normal que estigui buida, però per sorpresa hi he vist un paper a dintre, al obrir-la m'he quedat una mica decebut, doncs era una carta, una d'aquelles que rebo un cop l'any on hi ha el meu nom escrit a mà, més m'ha sorprès al veure al remitent una tal Mª Carmen Royo que no conec absolutament de res, en obrir-la em quedo sorprès al trobar-hi una carta feta per ordinador i un pamflet que diu: "Pronto acabará el sufrimiento". Per un costat m'alegra! realment és publicitat i podré estrenar el comptador de quilos de publicitat rebuda a la meva bústia, però per un altre recordo que anava dins un sobre a nom meu, tot pensant he fet una ullada a la resta de bústies i he vist que tots tenien la mateixa carta, i que fins i tot la bústia de la "comunitat de veïns" també, això ja m'ha fet decidir en ferm que aquesta carta no és una carta, sinó una publicitat en tota regla, simplement s'han entretingut a escriure els noms que troben a la bústia abans de dipositar-ho a dins.
Al final tots contents, jo he pogut estrenar el meu comptador de pes publicitari, la senyora MªCarmen Royo m'ha colat una publicitat a la bústia d'una secta religiosa que no mencionaré, i l'únic que hi surt perdent de debo és el medi ambient que ja té amb un sol acte publicitari 3 papers per reciclar,(La carta i el pamflet que anaven a l'interior del sobre)
Així doncs avui ja dormiré més tranquil, ara que ja sé que "pronto acabará el sufrimiento".
Salut. i fins la propera!
