Segons la geometria, la taula més estable es aquella que te 3 potes. Una taula amb dues potes no s'aguanta per si sola i una de 4 potes corre el risc de quedar coixa, només una taula de tres potes s'adaptarà perfectament a qualsevol irregularitat d'un terreny quedant completament estable. Aquest mateix principi s'aplica al desenvolupament sostenible d'un país, un projecte, un objecte o una persona. Avui toca parlar de país ja que a Catalunya perillen les tres potes de la taula.
Per als que no estigueu acostumats o desconeixeu el significat de Sostenibilitat, cal explicar que és tracta d'un concepte econòmic, social i ecològic que pretén organitzar l'activitat humana per tal que l'home pugui desenvolupar al màxim el seu potencial, a curt i llarg termini.
En el cas de Catalunya identifiquem com a concepte "econòmic" l'evolució econòmica del conjunt del país, en referència al concepte "social" queda representat per la democràcia i el dret a decidir per part de les persones a traçar el seu propi camí i assegurar així els drets i les llibertats de les persones, i per últim en el concepte "ecològic" es valora l'impacte ambiental de l'home al conjunt de la natura.
Recentment hem vist com una d'aquestes potes "La societat" s'ha trencat degut a la sentencia del Tribunal Constitucional que ha modificat l'Estatut d'autonomia i amb ell la màxima expressió democràtica del poble català exercida en un referèndum, no és la primera vegada, ja que "las cortes españolas" ja havien retallat el text sorgit del Parlament de Catalunya que també representa a tota la societat catalana.
Així doncs queda evidenciat que el desenvolupament de la nostra societat s'ha estancat tot i haver-nos dotat de més mecanismes d'autogovern, la nostra societat no pot expressar el seu màxim potencial, per tant tenim una pota de la taula trencada i de nosaltres depèn apedaçar-la o deixar que és trenqui del tot.
I que passa amb les altres potes?
El desenvolupament econòmic va fer fallida a nivell mundial amb la crisi de l'any 2008 i Catalunya no s'en ha salvat, a més les ajudes inicials del govern espanyol centralitzades en bancs i empreses amb seu a Madrid tampoc han ajudat a Catalunya i la petita i mitjana empresa que majoritàriament es concentra a Catalunya es qui més esta patint la crisi, l'administració no te recursos per a fer front a la situació i les pujades d'impostos juntament amb les retallades de sou, poden millorar però també empitjorar la situació, i no parlem de la dependència energètica amb altres paisos.
Conclusió: La "pota" econòmica esta corcada per dins des de fa molts anys i just quan s'ha trencat hem corregut per apedaçar-la però no sabem si aguantarà o no i tampoc ens atrevim a fer-ne una de nova.
Finalment arribem a la tercera pota, la ecològica, aquesta és molt més complexa de valorar, ja que és veu molt masegada i feta malbé però la mare natura sembla que aguanta com una campiona, però no podem deixar de veure les tres centrals nuclears situades a Catalunya amb una potència equivalent conjuntament a 1500 bombes nuclears, les petroquímiques situades a Tarragona prop de les nuclears donen a la Ciutat de Barcelona només una hora per a evacuar-la en cas d'una explosió amb reacció en cadena, Els nombrosos abocadors repartits per Catalunya - alguns d'ells il·legals - filtren al subsòl nombrosos residus tòxics, el desús del envasos re-tornables i l'abús dels envasos d'un sol ús tampoc donen una bona perspectiva de futur, la llista podria fer-se enorme i no vull allargar-me massa així que podeu treure vosaltres mateixos les conclusions d'aquesta última "pota" que cada vegada és més evident que rep cops de peu per tots costats
Però que no ús enganyin! A partir d'ara quan sentiu a parlar del desenvolupament sostenible, recordeu aquestes tres condicions; Economia, Societat i Ecologia, si no compleixen a curt i llarg termini es que ús estan prenent el pèl i no parlen de Sostenibilitat, potser si de desenvolupament però no pas sostenible.
